Capitul 1
Buenas, era un dia trist d'hivern cuan me va sonar el mobil.
-Qui collons serà?! Tot just cuan estic pixant aquí al raconet!!
Una veu seca de la casalla va sonar a l'altra banda de ¿fil?
-Wenas nen!!
-Contrasenya nen!! -li vaig respondre jo- Tenim un nom !!
-El sap tothom.
Mentre m'espolsava la ma esquerra, la cual havia estat pixant per la falta de costum amb aquesta, vaig pensar en una cosa que hem va sobtar... per que no ha sortit mai cap politono de la Carmen de Mairena?
Despres de comprobar que la persona amb qui estava parlant tambe era del barça vam quedar al bar del sindicat, allí parlariem tranquilament de qualsevol tema sense pareixer sospitosos.
Primer hem va proposar l'assassinat de la Gallina Blanca, però jo mi vaig negar, sempre m'havien agradat els seus macarrons. La segona proposta ja va ser més seria, volia que fotés el camp cap al Vietnam, allí, en tota la penya xunga. Jo que era corasón de buen alma li vaig respondre directament.
-Mira, nen, si ja has acabat me pots pegar una llepadeta a l'ou dret que hem pica i, després pots fotre tú el camp a pendre pes cul.
Ell no es va estar de res i es va aixecar de la cadira va aixecar el braç per foterme un mastegot, ho al menos era lo que jo em pensava, i rapidament li vaig dir que acceptaba, va ser llavors cuan vaig veure que el que volia era agafar una servilleta. Personalment crec que va ser una maniobra de distracció per fer-me caure en el parany.
Després d'una llarga xerrada (uns 3 minuts) ja tenia fet el planning per poder empendre el meu camí. El més preocupant es que al preguntar-li el que jo anava a fer al vietnam hem va respondre -res- no sé, jo pa mí que la envidia es mu mala i, ell volia arrancar cap al vietnam pero com que no tenia vanyador a conjunt amb la roba militar de camuflatge doncs no va poder anar.
Cuant ja estaba apunt de marxar vaig tindre un moment de luci-desa mental i vaig preguNtar-li.
-Que puc endurme animals de companyia?
-Si!!
LlavorS rapidaMent vaig anar a prepararme l'equipatge, dos camises hawaianes i pantalons curts bruts de grasa (com a mi m'agrada), de calçoncillos no en vaig agafar ja que al formaR part de l'escuadro de camuflatge s'ha d'ahorrar pes i espai. Després d'enllestir l'equipatge vaig anar a buscar els animals que m'acompanyarien en la meva aventura.
Per localitzar els especiments (per dirlos d'alguna manera) vaig navegar un momentet per internet i en un plis plas, a la pàgina www.egocentric.es.kz (properament en funcionament) vaig trobar l'individu mascle número 1, Rambo. Es segon element els vaig haver d'anar a buscar a Vilanova de Bellpuig (un intent de Bienvenido Mister Marshall), conegut internacionalment per les coques d'Enriqueta, i allí el vaig trobar, llençant gats desde dalt del terrat (no està massa afinat), era Brufau, el tercer especiment tenia la regla i era de Tarragona City town in de middle (¿?) Aranda ("no puc dormir i estik de mala llet").
¡¡¡NOU!!!
I, ja ben preparats tots quatre, ens vam decidir a partir (vam tindre que esperar a Brufau), com deia vam partir rumb cap a Vietnam els quatre amb el "vespino rosi" de Rambo (que es molt fashion), li va costar una mica agafar velocitat al vespino, ells deien que era per que jo tinc un cuerpo danet, la veritat es que pa mi que els vitxo aquell no tenia força.
La questió es que ja estaben de cami cap a Vietnam, i als 15 minuts de camí vam tindre que para per que l'Aranda es tenia que canviar el tampax i el Rambo pentinar-se i arreglar-se per si ens feia una foto algun radar, jo i Brufau ens vam quedar al vespino (però igualment un cop Aranda i Rambo van acabar, vam tenir que esperar a Brufau "la tradició"). Un altre cop ja en marxa faent camins dubtosos per la mar (diu Raimon), jo corason de buen alma cuan nomes portaven 2 minutets els vaig fer parar a fer un mosset (3 bocadillet, dos d'atún i un de pernil amb dolç), vaig ser ràpid i de nou (després d'esperar a Brufau) vam tornar a fer camí...
Continuara...
Ets el visitant nº:
